Llicenciat en Empresarials i després de treballar al sector de la banca, en Xavier Oliva (el Prat, 1977) va comprovar que el camp tirava d’ell amb tanta força com ho feien els cavalls del seu pare, el ja desaparegut Pepet Oliva. Defensa el producte de proximitat, però tocant de peus a terra, i també el model cooperatiu com a via de supervivència del sector agrícola.

Com està funcionant la temporada de carxofa?

Per la glaçada del mes passat hem perdut la meitat de gener, perdrem el febrer i segurament recuperarem nivells de producció a començaments de març. El novembre es va collir la del desembre i el desembre es va acollir la que havia d'haver vingut el gener i el febrer, i mateix no n'hi ha, s’ha cremat tota, fins i tot a Navarra i a Múrcia. I a la Green Queen, amb el 99 per cent dels camps ocupats, també li ha passat. Ara la carxofa va molt cara per l’escassetat d’oferta.A partir d’aquí veurem com allarguem la temporada i les ganes de consum de carxofa que hi ha. Setmana Santa acostuma a ser un punt d'inflexió, i aquest any cau força aviat perquè és la primera setmana d'abril. 

Ja a l’octubre es parlava de manca de producció per la calor, no?

Aquí algunes informacions que van arribar a la premsa no van ser encertades. Nosaltres vèiem com les les plantades no eren bones; hi havia poca planta viva per hectàrea. A més, amb les nits càlides, els fongs i les infeccions proliferen més. El cert és que a l’octubre ens vam trobar amb plantes de molt poca mida que ja havien format la capsa de la carxofa. Normalment, amb el fred, el creixement és més esglaonat i dona temps que es formin amb un diàmetre més gran. Ens vam trobar amb el mercat inundat de producte i amb no massa bon aspecte. Però la realitat és que ens vam trobar al novembre amb una gran producció, i la prova és que vam arribar a la Fira Avícola amb una oferta i preus més que acceptables. 

No hi ha manera de combatre les malalties de la carxofa amb productes fitosanitaris?

Bé, el fet d’anar a buscar les soques a Tudela ja fa la seva funció, perquè és una zona amb menys humitat; allà tenen un cicle en el qual glaça i la planta no està viva, i per tant el període que tenen els fongs per atacar és més curt. Amb tot, ens estem trobant cada cop més plantes que venen emmalaltides d’allà, però ja hi estem a sobre cercant solucions. De fitosanitaris, n’hi ha, però és un procés molt costós. Necessito mobilitzar dos camions només per cultivar una hectàrea, i aplicar un tractament per submergir les plantes costa molt. És un hàndicap de la carxofa Prat: ens costa molt fer camps bons pel que fa a naixements vius per hectàrea.

La carxofa híbrida Green Queen ha vingut per quedar-s’hi?

Que es continuï cultivant carxofa Prat depèn del consumidor, no del productor. Si el consumidor no valora la diferència, aleshores el productor no li quedarà més remei que fer allò que és rendible. Nosaltres sempre recalquem que s’està venent i etiquetant com a carxofa Prat molt de producte que no ho és. 

I això no és denunciable?

Sí, si ho demanes, s’hi pot mirar la traçabilitat i, si algú vol, aplicar una multa o una sanció. Però no hi ha aquest control i, per tant, hi ha màniga ampla.

Qui hauria de fer aquest control? 

El Parc Agrari, per exemple, si parlen de “producte de proximitat”. Des de la cooperativa, com ja vam fer l'any passat, donem un distintiu als comerciants que ens compren que acredita que allò és de proximitat i carxofa Prat. No només s’hi ha d'implicar l'administració. També hem d'engegar iniciatives des des del propi sector per acabar fent un control. Evidentment parlar de “proximitat” i “quilòmetre zero” és màrqueting absolut i funciona molt bé. I a vegades no tot ho és. Quan les coses les ofereixen a un preu que ja veus que és molt fluix, ja pots començar a sospitar. I després has de tenir confiança en el lloc on vas a comprar. No tenim moltes més eines. El segell de proximitat no necessita més campanyes, el que caldria ara és fer-ne control. 

Però arriba el consumidor i tria el producte seduït només pel preu. Contra això, què es pot fer?

Nosaltres ho entenem, i més amb la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu actuals. El consumidor ha de poder triar, però al consumidor no se li pot vendre com a proximitat allò que no ho és. I els preus es disparen perquè no hi ha producció. A veure, fer xerrades sobre sobirania alimentària, parlar del relleu generacional i que la pel·lícula Alcarràs guanyi premis està molt bé, però toquem una mica de realitat. I la cooperativa ho és; hem de ser capaços de vendre a través de la cooperativa per tal de fer volum. Per alimentar les nostres botigues particulars, en tenim prou amb molta menys terra, però és la cooperativa la que li donarà un valor a tot el producte i al territori. D’aquesta manera, si tenim un problema amb la importació de productes, i això ja ho estem veient amb el preu dels carburants fóssils, sí que podrem plantejar una sobirania alimentària real, que és un salvavides real davant del que pugui passar. Per mi, el model és el de producte de proximitat, però dotat de realitat. Si no provoques una exclamació quan la gent consumeix el teu producte, el màrqueting haurà durant només un instant.

Com percep la cooperativa la intenció de la Generalitat, encara no concretada, d’ampliar les zones de protecció d’aus [ZEPA]?

Aquí va bé aclarir que el posicionament que tenim com a cooperativa és que no volem una ZEPA. Segona opció: si ha de ser-hi, s’ha d’elaborar una proposta de gestió d'un espai agrícola respectuós amb el medi ambient i que hi estiguin d'acord els diferents actors del territori: ecologistes, agricultura…

Difícil, això.

Depèn, perquè al final, quan una proposta política es fica a la pràctica amb calçador, no encaixarà. Si tenim una normativa massa restrictiva, no podrem treballar i no hi haurà agricultura. I potser la notícia és que això, des de dalt, també s’entèn, i potser d’aquí ve la lentitud en la implantació, perquè ara comencen a escoltar. El que hem fet des de la Cooperativa del Prat, que no ha sigut massa ben entès des dels nostres veïns, és no quedar nos aturats i expressar que volem participar en aquesta taula de gestió. El que no pot ser és que et quedis en la negació, perquè la història serveix per aprendre. El meu pare va anar a manifestar-se contra del desviament del riu, com moltíssima altra gent. I el riu es va desviar. No es va preguntar als pagesos què passaria amb el que quedaria. I el retorn després d'aquella expropiació ha sigut nefast, sense cap control, amb moltes terres que t’has hagut de menjar perquè les van retornar com a agrícoles però mai van recuperar aquest ús. Per tant, en tenim experiència. No ens podem quedar dient “no a la ZEPA”, sense buscar quelcom que hi encaixés.

La visió de l’Institut Sant Isidre sobre el futur del Parc Agrari, transformant-lo cap a un model més industrialitzat, té encaix?

Tenim un pla especial del Parc Agrari que no permet el desenvolupament de les activitats actuals. També és cert que es demonitzen algunes paraules, com ara “agricultura intensiva”, que no és el mateix que industrialitzada. No vull opinar molt del que diu l’Institut. Però està clar que si vols nous pagesos i sobirania alimentària, perquè ja veiem que no surt tant a compte importar del Marroc ni d’hivernacles holandesos mantinguts amb gas, has de fer l’agricultura atractiva.  No pot ser que en una explotació de 10 hectàrees no puguis fer un magatzem de 60 metres quadrats. Acabo de comprar una màquina de desbrossar que val 4.000 euros i està al camp a l'aire lliure. Avui en dia tenim uns equips de fitosanitaris, perquè la gent que fa tractaments ecològics també aplica fitosanitaris, amb màquines controlades per ordinador que optimizen la despesa energètica. Si no avances en aquest sentit, no pots ser competitiu. Si vull fer un hivernacle dintre d'una coherència en el percentatge de la meva explotació, no hauria de tenir impediments. Això no vol dir que l'Institut de Sant Isidre promogui un mar de plàstic; no hem de portar el titular a l’extrem. I compte, dic això quan, que jo sàpiga, no existeix cap patronal del sector agrari i, per mi, l’Institut Sant Isidre no la representa.

He de reconèixer que jo els vaig sentir per primer cop arran de la qüestió de les zones ZEPA.

Sí, han agafat protagonisme, i han posat [als pagesos] un caramel. Els camps de Viladecans i Gavà tenen grans problemes amb les aigües. El polític de torn, amb la mediació de l’Institut Sant Isidre, els hi diu: “jo donaré suport a l’aeroport i us faré unes comportes per garantir el desguàs”. Amb aquestes coses ens ensabonen i divideixen el sector.

*Entrevista publicada en el número 494 del periòdic 'Delta' (febrer 2023)