La foto de l’alcalde Mijoler i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà (ERC), anunciant (juny del 2022) la futura ampliació de la zona ZEPA del Baix Llobregat pot quedar en un brindis al sol després del revés que Esquerra acaba de rebre al Parlament de Catalunya. La comissió del govern català encarregada de legislar en qüestions d’agricultura i món rural ha resolt, en la sessió del 28 de març, aprovar per majoria la moció de JxCat -presentada a finals del 2022- contrària a l’ampliació de les zones de protecció d’ocells (ZEPA) del Baix Llobregat i favorable a potenciar “des de totes les vessants, l’activitat agrària del Baix Llobregat com a hub agroalimentari català”. 

“El que cal és un pla de gestió per protegir les zones d’ocells existents, i així ho acrediten estudis ornitològics fets per científics de prestigi; es constata que l’inventari d’aus no es va fer amb prou rigor científic; hi ha aus que no són habituals a la zona”, exposava Salvador Vergès, diputat de JxCat, al debat de la comissió parlamentària.

“La protecció es proposa a costa de l’activitat agrària; el Govern hauria de recapacitar, veient com tothom hi està en contra. No hi ha hagut diàleg, de fet l’Ajuntament del Prat va celebrar fa poc una jornada sobre el tema i no van ser convidats els altres ajuntaments implicats”, afegia el diputat.

Junts demana expressament potenciar el Parc Agrari com a “hub agroalimentari”, en clara alineació amb les pretensions de l’Institut Sant Isidre -autoproclamat com a patronal representativa de l’agricultura de la comarca-, defensades amb insistència pel seu president, Baldiri Ros. Des de l’Institut no han trigat gens a emetre un comunicat celebrant el rebuig del Parlament a l’ampliació de la ZEPA.

L’últim intent d’ERC

En sentit contrari, Jordi Albert, diputat d’ERC, argumentava: “Per a nosaltres, ja hi ha un hub alimentari important com és Mercabarna. No compartim el model de naus productives, distribució logística en massa i agricultura intensiva enfocada a l’exportació que defensen altres organitzacions polítiques. Això no té res a veure amb un hub, i s’allunya del nostre model, que és el de l’agricultura de proximitat i sostenible amb l’entorn”.

Des del PSC, que va acabar votant aliniat amb JxCat, Sílvia Romero defensava: “Amb la xarxa Natura 2000 ja es recollia la necessitat de gestionar i protegir espais. La nostra proposta se centra en compatibilitzar l’activitat agrícola amb espais delicats de nidificació”.

Al debat de la comissió s’ha trobat a faltar especialment el posicionament del grup d’En Comú Podem, aliats naturals d’ERC en la defensa de la ZEPA. Segons han confirmat a Delta des del partit, Lucas Ferro, el diputat dels Comuns integrant d’aquesta comissió legislativa, es va haver d’absentar en un darrer moment. “Des d’En Comú Podem seguim defensant l’ampliació de la ZEPA com a resposta a les exigències d’Europa”, apunten.

Ampliació a corre-cuita

A instància de la consellera Jordà, el Govern va proposar, el juny del 2022, ampliar les ZEPA de les 935 hectàrees actuals a 2.381. Aquesta ampliació estenia la zona de protecció d’ocells per bona part dels terrenys agrícoles de Viladecans, Sant Boi i el Prat. La iniciativa de la Generalitat era la resposta, estirant al límit els terminis, a l’exigència de la Comissió Europea (començaments del 2022) on s’instava als Governs espanyol i català a corregir la deficient protecció mediambiental de zones especialment afectades per infraestructures com el port o l’aeroport.

Amb la majoria del Parlament contra la ZEPA, la consellera Jordà tindria dues opcions: acceptar la derrota o bé aprofitar l’estudi d’al·legacions per “reconduir” la seva proposta d’ampliació de zones protegides. 

El rebuig de la Comissió d’Agricultura a la ZEPA pot portar a reformular des del principi, l’extensió dels espais protegits d’ocells. De fet, segons fonts del Parlament, les alegacions presentades originalment al projecte ZEPA del Govern català segueixen en fase d’estudi, la qual cosa fa pensar que la victòria de JxCat i el PSC en aquest sentit no suposa el punt i final a la qüestió. “Ara és el Govern qui pot decidir aplicar o no la instància aprovada des de la comissió d’Agricultura”, expliquen des d’En Comú Podem.

Amb la majoria del Parlament contra la ZEPA, la consellera Jordà tindria dues opcions: acceptar la derrota o bé aprofitar l’estudi d’al·legacions per “reconduir” la seva proposta d’ampliació de zones protegides. 

Preocupació dels pagesos

Unió de Pagesos ha vingut mostrant des del començament la seva inquietud per les restriccions que una zona amb protecció extra podia representar per a l’exercici de l’activitat agrícola. Des de la Cooperativa Agrícola del Prat s’ha expressat des del començament una visió crítica, com a mínim pel que fa a les formes del Govern català. “No volem una zona ZEPA, però si ha de ser-hi, com a mínim volem participar en el pla de gestió”, comentava Xavier Oliva, secretari de la Cooperativa, entrevistat recentment per Delta. 

Fins i tot l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, mirant d’acostar posicions amb els pagesos locals, defensava (Fòrum Gastronòmic de Barcelona, novembre del 2022) la necessitat d’un “pla conjunt entre el Parc Agrari i els espais naturals”, tot i insistir que l’experiència prèvia amb el desplegament de la Xarxa Natura 2000 no havia suposat cap problema per a l’agricultura.