El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat ha rebut més de 300 entrades, entre al·legacions i informes, a l'ampliació de les zones ZEPA del delta del Llobregat, segons han explicat a DELTA fonts de la conselleria. En aquests moments el Departament està analitzant els continguts d'aquestes al·legacions per poder concretar quines són les causes que s'argumenten contra la duplicació de les zones protegides del Delta que el 16 va anunciar al Prat la consellera Teresa Jordà juntament amb Lluís Mijoler, alcalde del Prat. El termini de presentació de les al·legacions vencia el 30 de setembre, però el Govern de la Generalitat el va allargar fins al 31 d'octubre davant les nombroses peticions que va rebre demanant l'ampliació del termini d'informació pública.

Des de l'anunci d'ampliació de les ZEPA del delta del Llobregat, que passaria de les 935 hectàrees actuals de zones protegides a 2.372 hectàrees, s'ha anat produint un degoteig de declaracions en contra de la decisió del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Entre les institucions i organismes que s'han manifestat més en contra destaquen els Ajuntaments de les veïnes localitats de Sant Boi, Viladecans i Gavà i patronals com Foment del Treball, Aeball i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

"Greus mancances tècniques, científiques, econòmiques i socials de l'ampliació"

Aquesta darrera organització i empresaris agraris van mantenir una reunió a la seu de la Cooperativa de Gavà el passat dilluns, 21 de novembre, en la qual van abordar les seves al·legacions, en les quals assenyalen "les greus mancances tècniques, científiques, econòmiques i socials de l'ampliació de la ZEPA", segons un comunicat de l'Institut Agrícola, que destaca tres dels punts tractats:

• la manca de pla de gestió de les actuals superfícies protegides, que ho concreten en "abandonar els aiguamolls, no invertir en les millores hídriques imprescindibles de la zona i deixar totalment a l'atzar d'inundacions i fenòmens climatològics extrems les poblacions d'aus i els hàbitats naturals".
•  la manca de fonamentació tècnica i científica de la proposta "sense que hi hagi un criteri independent, contrastat i amb estadístiques actualitzades per identificar quin tipus de poblacions estan exactament amenaçades". Segons el comunicat, les noves 1.000 hectàrees protegides majoritàriament no són humides i, per tant, "no poden ser hàbitat d'aus estepàries ni de cap au en perill" que hi estigui relacionada.
• el projecte "opta pel sistema més restrictiu que existeix en matèria de protecció ambiental sense oferir cap mena d'estudi o memòria socioeconòmica d'impacte, totes les activitats que quedaran prohibides o greument dificultats i un estudi de viabilitat d'altres alternatives que podrien haver estat formulades".

Segons l'Institut Agrícola, "la ZEPA impedeix el desenvolupament d'infraestructures bàsiques per a una població creixent i amb demanda de serveis públics de qualitat com a infraestructures tant vials com hídriques, el creixement dels municipis de la zona o la innovació a les cadenes de valor que en sorgeixen, entre d'altres". La patronal agrària acaba el comunicat afirmant que les gairebé al·legacions presentades "subratllen la manca de diàleg real amb la Generalitat i la imposició d'una visió molt concreta més relacionada amb el fet ideològic que amb el criteri seriós i científic".