Demà serà per fi el gran dia. Al Prat, un total de 49.288 persones estan cridades a les urnes per escollir quins vols que siguin els seus representants polítics a l’ajuntament. Són 320 censades més que a les eleccions municipals de fa quatre anys.

Les votacions es dividiran en 18 col·legis electorals que obriran portes a les 9 del matí i les tancaran a les 8 del vespre. Si encara no sabeu on us toca anar a exercir la democràcia, ho podeu consultar en aquest enllaç, introduint les vostres dades.

Per què el 13 és el número de la sort?

El nombre de regidors a escollir a cada municipi varia en funció del nombre d’habitants censats, segons determina la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Així tots aquells municipis d’entre 50.000 i 100.000 habitants, com és el cas del Prat, se situen en un total 25 regidors, que són els que formen el plenari municipal amb representació de les diferents forces polítiques escollides per la ciutadania.

Per tant, el 13 és el número màgic mínim que necessiten els partits al Prat per aconseguir majoria, sigui a les eleccions o a les votacions al ple per aprovar polítiques o mocions. Per trobar la darrera vegada que es va assolir una majoria absoluta al Prat ens hem de remuntar al segle passat, quan Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), encapçalada per Lluís Tejedor, va aconseguir 14 regidors a les eleccions de 1999, una xifra que és rècord al Prat.

L’ordre de les paperetes als centres de votació no és aleatori

Com si fos un ‘product placement’ a les prestatgeries d’un supermercat per fer els articles de consum més accessibles i atractius, els partits fan mans i mànigues per visibilitzar les seves candidatures durant la jornada electoral. I és que les paperetes es col·loquen als centres de votació segons l’ordre d’inscripció de les diferents llistes a la Junta Electoral de Zona. Per això, la nit del 18 al 19 d’abril, alguns dels militants més acèrrims feien nit acampant literalment a les portes de l’avinguda Carrilet número 2 de l’Hospitalet per ser els primers a fer el tràmit i assegurar-se els espais més privilegiats a les taules de vots. Gràcies a tenir en les seves files als millors guardians de la cua, ERC serà al primer lloc a les paperetes del Prat, seguides per les del PSC. 

És el veí qui tria l’alcalde?

No, en realitat no són els veïns i les veïnes del Prat qui trien l’alcalde, tot i que tenen, evidentment, molt a veure-hi. L’alcalde del Prat no se sabrà la mateixa nit electoral sinó que en realitat es coneixerà el 17 de juny, data del ple d’investidura. El vot ciutadà es delega al dels 25 regidors i regidores que, aquests sí, sortiran directament dels comicis del 28 de maig. El dia de la presa de possessió dels càrrecs, un solemne acte que fins ara s’ha celebrat al teatre Modern per donar més cabuda a familiars i amics dels electes, els alcaldables de cada llista electoral anuncien si presenten o no la seva candidatura a alcalde. 

Juan Pedro Pérez, per exemple, no s’ha postulat mai com a alcalde, ja que en els últims mandats hem arribat a la investidura amb pactes de govern ja signats -o només consensuats- entre PSC i l’aleshores ICV-EUiA -El Prat en Comú ja el 2019-. El que passa llavors és que els regidors socialistes voten al candidat que presenta el seu soci de govern, i és així com Tejedor o Mijoler van obtenir la majoria per aconseguir l’alcaldia, sumant els vots dels seus propis regidors als dels socialistes. 

A l’anterior ple d’investidura es van postular com a batlles Lluís Mijoler, Jordi Ibern (ERC) i Antonio Miguel Ruiz (Ciutadans). Els dos últims només van aconsetuir 3 vots cadascun d’ells (els del seu propi grup municipal). Postular-se com a alcalde quan tens una minoria tan òbvia és una manera de voler marcar oposició i potser avisar de quin serà el tarannà durant el transcurs del mandat. 

El mur del 5%

El gran repte que tenen al davant els partits més minoritaris per entrar a l’ajuntament és escalar el mur del 5% dels vots, condició indispensable perquè els sufragis aconseguits per una llista equivalguin, almenys, a un regidor dins del ple. Aquest percentatge s’extreu sobre la suma total de vots a candidatures i també dels vots en blanc. Recentment, hem tingut al Prat casos dramàtics en aquest aspecte, com el 4,83% aconseguit per Junts Pel Prat el 2019 o el 4,52% del PP al mateix any. ERC també va passar el seu ‘via crucis’ anys enrere amb un 4,86% el 2011 o un 4,91% el 2003.

Altres dades d’interès

Recordeu que poden votar les persones amb ciutadania espanyola majors d’edat que resideixin a l’estat, els ciutadans de la Unió Europea que viuen a territori espanyol i els estrangers que el seu país tingui acord de reciprocitat amb Espanya, sempre que ho hagin tramitat oficialment.

L’ajuntament informa que hi ha previst un servei d’acompanyament amb transport adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Aquest es pot sol·licitar entre les 9 i les 14 hores del diumenge al telèfon 93 379 00 50 i està restringit al fet que la votació sigui entre les 15 i les 19 hores. 

En aquest altre enllaç, es podran seguir les xifres de participació durant el dia, així com el recompte en directe conforme es vagi actualitzant l’escrutini a partir de les 20 hores.

Per a la vostra jornada de reflexió, aquestes són les entrevistes que hem fet als candidats i els seus perfils. Per llegir-les, cliqueu al damunt de cada imatge.

Crònica de l'únic debat directe entre candidats d'aquesta campanya, organitzada per El Prat Empresarial. Per llegir-la, clica al damunt de la foto.