El poeta Joan Armengol Puig (Manresa, 1951) va ser el gran triomfador de la segona edició dels Premis Pau Vallhonrat de poesia en català gràcies a l’obra “Metec”, reconeguda pel jurat com la millor creació del certamen, dotada amb mil euros. Els versos guanyadors giren amb mestria entorn de la figura del foraster, del desarrelament, jugant amb la figura dels nouvinguts a Atenes des d’altres indrets de l’antiga Grècia, que tenien molts menys drets que els ciutadans de ple dret de la ‘polis’. Un tema punyent, que es pot relacionar amb l’actualitat amb la situació de tants immigrants que arriben a països del primer món i es troben amb grans dificultats d’adaptació i acceptació, però que també pot tenir altres lectures més sentimentals i introspectives.

Armengol escriu poesia des de l’any 2013, publicant sovint a les xarxes socials les seves creacions. Professional de les arts gràfiques, ha treballat per diferents mitjans bagencs com “Manresa”, “La Gazeta de Manresa”, “El Pla de Bages” i “Regió 7”. Actualment resideix a Solsona, on va ser secretari del mediàtic exbisbe Xavier Novell. Ha autoeditat els llibres “Pa amb Mel” i amb l’editorial “Letrame”. Gran admirador de Josep Maria de Sagarra, ha guanyat multitud de premis literaris de poesia arreu de Catalunya, com ara el recent Vila de Cambrils 2024. En el seu discurs va destacar “la valentia” de l’Associació Cultural Delta per la iniciativa d’aquests premis de poesia i la important presència de públic a l’acte. 

Maria Teresa Domènech Cruz, finalista amb “Antiga Capseta Coreana”

L’exprofessora barcelonina Maria Teresa va ser premiada amb 400 euros en qualitat de finalista amb l’obra “Antiga Capseta Coreana”, una deliciosa selecció de paraules i càlides descripcions que també va captivar al jurat del segon Pau Vallhonrat de poesia. Es tracta d’una exprofessora de l’escola pratenca Charles Darwin i durant el seu discurs va destacar els seus lligams al Prat. 

Una nova festa de la cultura, enguany amb Gòspel Prat

La cerimònia d’entrega de premis, celebrada a una concorreguda sala d’actes del Cèntric la tarda del 29 gener, va tornar a ser una festa cultural en homenatge a la figura de l’històric poeta pratenc Pau Vallhonrat. En aquesta ocasió, va comptar amb l’actuació de la coral Gòspel Prat, que va fer gaudir el públic d’allò més amb la interpretació vocal de quatre temes, que variaven des de les propostes més sentides com ”Hallellujah” de Leonard Cohen o ”A la vora del mar”, adaptació d’un poema de Salvador Espriu, fins a les rítmiques i ballables “Yes, Lord, Yes” i “Lord, You Are Good”. Jordi Goñi, actual president de l’entitat, va recollir un guardó de record.

L’acte va comptar també amb breus discursos per part de Vicenç Tierra, director de Delta i secretari dels premis, que va reivindicar la figura de Pau Vallhonrat i va recordar com l’origen del certamen va partir d’una idea que va entusiasmar el nostre estimat Josep Maria Canalias. En la cloenda, l’alcaldessa Alba Bou, en un dels seus primers actes oficials al càrrec, va adreçar unes paraules encoratjant a l’Associació Cultural Delta a continuar consolidant aquest premi, recordant l’important paper comunitari de les entitats. Bou també va voler relacionar la temàtica de la poesia guanyadora, “Metec” de Joan Armengol Puig, amb la situació de totes aquelles persones deportades per la taxativa política migratòria de Donald Trump en la seva tornada a la presidència dels Estats Units, un debat de plena actualitat.

L’acte va comptar amb la presentació per part de la periodista de Delta, Neus Macías, l’acompanyament musical al piano de Javier Martínez, sotsdirector del periòdic, i un record en forma de guardó als membres del jurat: David Castillo, periodista, poeta i escriptor, Alba Sabaté, professora de l’IES Salvador Dalí i escriptora, Àngela Jové, actriu, Mariano Martínez, poeta i gestor cultural, Sergi Olivera, cap de cultura de Delta i Marta Hernàndez, professora de Llengües Clàssiques a l’IES Baldiri Guilera. 

PAU VALLHONRAT, una mica d’història

A banda d’escriptor, Pau Vallhonrat va estudiar química a la Universitat de Barcelona, però no s’hi va poder dedicar, ja que va assumir els negocis familiars: l’esparteria, les explotacions agrícoles i el cinema Modern, que va ser expropiat des del 1939 fins al 1948 com a represàlia cap al seu pare per haver estat tinent d’alcalde de l’ajuntament durant la República. El 1991, a canvi d’una pensió vitalícia, va cedir l’edifici del Modern a l’ajuntament qui va reinaugurar-lo el 1994.

Als anys quaranta del segle passat va editar una revista literària titulada “Batecs” on, entre el 1945 i el 1948, va publicar els seus primers escrits literaris. Als anys seixanta, es va iniciar en la producció cinematogràfica de missatges publicitaris. Posteriorment, als anys vuitanta va publicar les seves emocions poètiques de maduresa en quatre llibres: a l’editorial “Rondes” de Barcelona, La Rodera fonda (1981), Solatge d’estany (1982) i Els crits del Silenci (1983); a “Rúbrica editorial” Platges de tardor (1985) i en una edició promoguda per Tintablava, es va publicar el 2011 una selecció de poemes (realitzada per Pere Baltà) sota el títol de Poemes del Delta.