El rum-rum que ens arribava durant les darreres setmanes s’ha constatat avui en una roda de premsa convocada, amb molt poc marge d’avís, on el president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, ha confirmat que el govern català, en consens amb el Ministeri de Transports i el gestor aeroportuari AENA, pretén engegar un nou pla definitiu per ampliar l’aeroport del Prat i incrementar la capacitat d’arribada de passatgers (55 milions el 2024) així com l’entrada i sortida d’importacions i exportacions per via aèria. 

El discurs ha tingut lloc poc després d’una darrera reunió del president amb la comissió tècnica, que va començar a treballar el projecte el setembre de l’any passat. Illa, ha evitat tant com ha pogut la paraula “ampliació” en favor de “modernització” i “millora” per referir-se a un pla “indispensable” -ha dit- “per la competitivitat de Catalunya i l’ambició de ser líders a Espanya i a Europa, amb la creació d’un gran hub de connexions intercontinentals”.

Més pista a dues bandes i terminal satèl·lit 

La proposta concreta d’ampliació presenta pocs canvis, ja que torna a girar sobretot en el creixement de la tercera pista, la de mar, per aconseguir fer-la òptima pels enlairaments d’avions de fuselatge ample, aquells que fan rutes internacionals. Segons Illa, tot s’ha fet “amb el màxim rigor tècnic i operatiu, reduint l’impacte acústic sobre les poblacions veïnes”.

La novetat, però, és que ara la proposta pretén que la pista s’ampliï a dues bandes, tant pel cantó de La Ricarda, en major grau, i alguns metres també cap a la banda de Viladecans, amb una probable afectació sobre els aiguamolls del Remolar-Filipines, tot i que el president assegurava que l’actuació prevista “tindrà una mínima incidència sobre espais naturals”.

Amb una inversió d’aproximadament 3.200 milions d’euros, el projecte també preveu les remodelacions de les terminals T1 i T2, millores en la pista del mar a més de l’esmentat increment, es treballarà a facilitar una sortida ràpida des de la pista transversal i, és clar, l’execució de l’anunciada terminal satèl·lit que es preveu -atenció- que quedi connectada amb un tren subterrani amb les altres.

Unes compensacions molt poc concretes

A canvi de les afectacions sobre part dels espais naturals ara existents adjacents a l’aeroport, Illa ha anunciat les línies mestres que les definiran: “250 hectàrees de nous terrenys protegits”, encara no sabem on, però per plans defensats per ornitòlegs propers als plans d’ampliació, com Jordi Sargatal, es podrien ubicar a zones intermèdies de Viladecans entre el nucli urbà i el seu litoral, amb possible afectació a zones agrícoles. Illa es vantava que això suposarà “multiplicar per deu la superfície afectada”, a més d’anunciar la creació d’una “anella verda a entorn de l’aeroport per protegir usos agraris i d’un “fons ambiental” on AENA s’encarregarà de preservar les àrees de valor ecològic al voltant de la infraestructura. 

Calendari amb la vista a 2033

Com a resum, el discurs d’Illa s’ha basat a defensar sense embuts un “tot és possible”: afavorir el creixement per un lideratge econòmic i turístic que ambicionen els poders empresarials barcelonins, a la vegada que considera viable que tot plegat es pot compaginar amb una millora de la sostenibilitat i un increment dels espais naturals. Tot en una zona ja prou tensionada per la pressió humana i econòmica sobre el territori durant dècades. Malgrat això, el mandatari ha defensat que la “proposta és realista, sòlida, amb elements tècnics complexos i es mou en l’estricte marc normatiu internacional i europeu”.

Pel que fa al calendari previst, el president ha instat a iniciar la redacció del nou pla director i una avaluació ambiental estratègica per fer la declaració d’impacte. La voluntat del Govern és aprovar-lo el 2028, començar les obres el 2030 i acabar-les el 2033.