Avui és el dia gran de la celebració del 30è aniversari de La Capsa. L’equipament cultural i musical de referència al Prat i, també de tota l’àrea metropolitana, ha organitzat una marató de músics i bandes locals a la seva mítica sala de concerts per tota la tarda i vespre d’avui. Es tracta de propostes que apleguen, passat, present i futur de la música feta al Prat i que es pot gaudir de forma gratuïta.

Aquests són els horaris previstos:

17:00 - The Blue Majer's
18:00 - Heidi & The Boobies
18:30 - Raising
19:00 - Puta Blava
19:30 - Eli Martín
20:00 - Elena Grueso
20:30 - Vestby
21:00 - Azul Clarito
21:30 - Alfred
22:00 - Poncelam
22:30 - Navas
23:00 - Superclass
23:30 - Extra

Per la darrera edició en paper de Delta, vam preparar un article aplegant les vivències, visions i opinions de gent que ha tingut relació amb l’equipament durant aquests trenta anys. Us compartim a continuació la peça en obert com a regal d’aniversari:

Sé que això farà sentir bastant vella a molta gent -i m’hi incloc-, però, sí, La Capsa celebrarà el 30 de juny tres dècades d’existència. Un espai que va néixer d’una reivindicació històrica per part del jovent local amb inquietuds musicals que feia temps que demanava a crits un lloc on poder compartir, assajar, fer i sentir concerts en condicions. 

La regidoria de Joventut en aquells primers anys 90, dirigida per Àlex Eslava, amb el suport tècnic de l’enyorat Xavier Giménez Casas, va agafar idees de centres gestionats per joves a diferents països europeus. Finalment, s’inaugurava per aquestes dates de 1995 amb el primer Festival de Ritmes (amb actuacions de Marc Parrot i l’Expreso de Bohemia, entre d’altres), sent batejada com “La Capsa”, per la fesomia de la sala de concerts, pel reconegut guionista pratenc Enric Rufas. 

Amb els anys, l’espai ha anat evolucionant cap a indrets inimaginables, no només dedicant-se a la programació i creació musical, sinó promovent un calendari de cites culturals que, girant entorn de la música, també interpel·len a la societat des d’una vessant crítica i transformadora. Hem demanat a diferents persones amb experiència ‘capsera’ per compartir visions sobre la història, present i futur de l’espai.

Experiències de descoberta

“Recordo els primers concerts d’adolescència, amb Grups com Lax’n’Busto, Obrint Pas… -explica Paloma Mateos qui, fins fa ben poc, treballava a l’equip gestor- “Flipava perquè venien al meu poble! A la gespa de davant vaig conèixer molta gent, recordo amb molta estima grups on tocaven amics meus… anàvem a veure’ls com a fans absoluts. Aquella oportunitat de tocar, assajar i conèixer gent amb els mateixos interessos segur que va encendre moltes coses”. 

Marta Ardiaca, qui va dirigir l’espai durant una bona pila d’anys, va conèixer La Capsa d’una manera ben curiosa: “pels volts de 1997 vaig anar a La Capsa a veure un concert de hip-hop amb un amic que acabava de treure’s el carnet de conduir i cinc persones més dins d’un cotxe. Després d’aquella experiència i de descobrir el projecte, vam començar a demanar insistentment tenir un espai com La Capsa a la nostra ciutat i no un casal de joves. La Capsa ja era llavors un referent per a moltes poblacions de Catalunya dins del moviment musical i artístic.”

Agraïment musical

Per a molts músics locals, La Capsa evoca aquell regust tan especial de les primeres vegades: “el començament d’una relació que encara avui perdura: els primers concerts, les primeres oportunitats, la primera cançó gravada, el primer videoclip amb el projecte Cocoon… Tants primers cops que han marcat el meu camí”, reflexiona Alfred Garcia. El cantautor Marc Garcia Arnau assegura que “com a creador és un lloc d'inspiració i sempre que m'han proposat de participar en algun projecte he après i he crescut”. També nous valors emergents de la música feta al Prat, com Elena Grueso, detecten aquest punt de contacte primordial en l’inici dels seus projectes: “va suposar un espai per a desenvolupar-me musicalment i fer, per primer cop, amistat amb persones que tenien gustos i ambicions similars a les meves”. 

Capítol apart mereixen els qui van fer les seves primeres passes musicals a la vegada que, si fa no fa, l’espai tot just començava: “es pot dir que em va veure néixer com a músic.  Quan es va inaugurar va coincidir en el moment que jo creava la meva primera formació musical”, explica el Tone Codina, actual bateria de la banda Simonsen. “Vam gaudir de grans concerts de bandes que per a nosaltres eren referents. I per a mi en particular, va ser el lloc on vaig fer la meva primera actuació en públic, un 21 de juny en el dia de la música a la terrassa, o més tard telonejant els Australian Blonde amb el meu grup Lamovie”, afegeix. 

Mònica Escrig, actual vocalista de la banda Heidi & The Boobies recorda que “tenia 19 anys quan es va inaugurar, el moment perfecte per a aquells que teníem inquietuds més enllà d’anar de discoteques. Així com ara es parla del producte de proximitat, allò eren ‘bolos’ de proximitat i molava molt!”. Un altre cas és el del Cris Marco (Buenmojo), qui a més de músic, ara forma part de l’equip gestor de l’equipament: “vaig arribar al Prat el 2003 per formar un grup musical i, de forma natural, La Capsa va començar a formar part de la meva vida. Va ser increïble des del primer moment. Com a músic amb certa experiència, fins aquell moment no havia vist mai un centre públic dedicat a la música que no fos un antic teatre reutilitzat amb quatre duros on passaves fred o calor. La Capsa era un edifici amb propòsit i què oferia opcions dignes pels músics. Era al·lucinant”, rememora. 

Present i futur

Qüestionats per la funció actual de l’equipament, els nostres convidats ho tenen molt clar. El Cris Marco entén La Capsa com quelcom “imprescindible per entendre la cultura popular del Baix Llobregat. L’oferta d’activitats, projectes i usos particulars és diversa i permet participació de tota mena. A la vegada, continua sent una sala de concerts fantàstica i reconeguda pels músics d’arreu, a més d’un espai molt important pels músics no professionals”.

Segons Paloma Mateos “l’aportació actual de La Capsa és fonamental i difícil de substituir. La considero clau per consolidar una manera de fer cultura des de la proximitat. Ha contribuït a construir un relat cultural propi del Prat i s’ha adaptat als temps; hi ha una bona participació i més presència de dones a bucs, escenaris i liderant projectes, sempre amb espai per la recerca i l’experimentació. Penso que en el futur s’han de continuar prenent aquests riscos enfront de la cultura de festival i de consum”.

La Marta Ardiaca valora que “després de 30 anys, La Capsa dona resposta a gent ben diversa. Passejant qualsevol dia pots trobar als Majers amb prop de 80 anys, amb infants que carreguen una guitarra més gran que ells per anar a classe... És un reflex de la ciutat i sap connectar a tota aquesta gent des de la música i activar una ciutadania cultural activa que fa de la nostra ciutat un lloc més bonic on viure.”

Miquel Tebar, qui té la mirada llarga d’haver estat el primer tècnic director de l’equipament, analitza que La Capsa “s’ha convertit en un catalitzador de la cultura pratenca i una experiència referent per a moltes ciutats en el desenvolupament de polítiques culturals de proximitat”. Afegeix que “ha tingut la virtut de percebre els canvis culturals i reinterpretar-los, sent sempre pionera de tendències, tant globals com locals pel que fa a la cultura contemporània.”

De cara al futur, cal valorar les paraules del Marc Garcia Arnau: “en un temps on el teixit cultural està fent figa, les sales cada vegada posen més dificultats als músics per tocar, la cultura del mega festival impera arreu -on la música només és un convidat però ja no l'eix principal- i la indústria ha abandonat el talent i la funció social dels músics pels resultats comercials, La Capsa més que mai ha de continuar connectant la música amb el poble”. 

Per acabar, parem l’orella a l’aportació del Jose Arias, qui va començar a treballar a La Capsa el mateix 1995, quan tot va començar. De l’actualitat, valora que “la consolidació de l’Escola d’Arts en Viu li ha aportat dinamisme i una energia juvenil que l’ha convertit en un veritable banc de proves per a joves amb ganes de crear.” Sobre el futur, remata reflexionant que “una Capsa estancada no tindria sentit. El seu valor rau, en saber transformar-se per respondre a les noves necessitats i inquietuds de la ciutadania. S’ha d’imaginar des del present viu i canviant de la seva comunitat”. 

15 anys de videoclips “Al Meu Ritme”

Un altre efemèride clarament relacionada amb La Capsa és la publicació anual del videoclip del projecte “Al Meu Ritme”, que aquest any ha coincidit precisament amb la seva quinzena edició. Un episodi emotiu que ha utilitzat aquesta vegada la cançó “Cantares” de Joan Manuel Serrat adaptant el poeta Antonio Machado, i que novament aplega una mostra important de la música que s’ha fet i es fa al Prat, de passat, present i futur, tenint en compte també tot l’aprenentatge i innovació que aporta l’Escola d’Arts en Viu. En aquesta proposta audiovisual, són molt importants les localitzacions, llocs sempre reconeguts de la ciutat, i en aquesta ocasió s’han escollit indrets utilitzats durant les darreres 15 edicions, a vegades amb els mateixos protagonistes.

https://www.youtube.com/watch?v=DdPbbh5ckbo

Exposició al Cèntric “Aquí Tothom Canta”

Un altre esdeveniment relacionat amb l'aniversari de La Capsa serà l’exposició al Cèntric "Aquí tothom canta! Trobades musicals al Prat: 1850 - 2025". Un recorregut per la història del Prat a través de les seves músiques.

La inauguració tindrà lloc el pròxim diumenge 29 de juny a les 19h i comptarà amb actuacions musicals en directe.